Pujar el salari hauria estat més just… i menys car.
Conveni rere conveni, ens alegra veure qualsevol avanç que es produeixi, perquè també som treballadors i, com a tals, rebem de grat tota millora. Però no podem evitar reflexionar i compartir amb vosaltres els nostres dubtes, creiem que raonables, sobre préstecs i crèdits.
Vam conèixer -no per l'empresa, sinó pel seu ‘sindical partner’- que s'ha “esgotat temporalment el fons per a préstecs i crèdits fancrevi” i que “aquest mes s'estan denegant sol·licituds.”
És innegable que tenir accés a més diners sembla positiu, fins que recordem que es tracta de diners prestats. I sí, com tot préstec, cal retornar-ho. De sol·licitar el màxim permès, les quotes són molt elevades i difícils de pagar, perquè el termini d'amortització no s'ha incrementat de manera proporcional a l'increment de capital. En abandonar l'empresa cal retornar-ho immediatament. La pregunta és obligada, és una millora o una forma subtil de retenir-nos o pressionar-nos per a acceptar el que se'ns proposi?
Si tan bo és el nostre conveni, per què s'ha esgotat tan aviat el fons?, quina és la nostra capacitat d'estalvi real i com de competitius els nostres salaris, si hem de recórrer massivament a un préstec de l'empresa?
Augmentar la nostra capacitat d'endeutament no és el mateix que augmentar els nostres ingressos. Amb el salari se'ns reconeix el treball i esforç realitzat, amb el préstec, només adquirim un deute amb l'empresa.
No oblidem que hem perdut un 0,65% de poder adquisitiu. Hauria estat més útil per a nosaltres i més honest per part seva, per exemple, un conveni amb una pujada salarial real, una millor tarifa d'empleat, similar a la de la resta d'empreses del sector, i una assegurança mèdica que inclogués no sols a l'empleat, sinó també a la nostra família. Una millora tangible i una mostra que els treballadors importem.
Així que, companys i companyes, tots tenim necessitats i trobar solució per als nostres problemes l'objectiu de tots, però no deixem que ens venguin fum embolicat en paper de regal, perquè quan l'embolcall es trenca, l'única cosa que queda… és el deute.
Continuarem informant i, com sempre, defensant els teus drets.