Qualsevol negociador, i a Endesa Energia en sabem de negociar, sap que l'èxit en un procés de negociació no és tant el que s'aconsegueix sinó el que s'aconsegueix amb relació al que la contrapart pot cedir i el que finalment cedeix. És per això que podem dir que el resultat de la negociació del V  Conveni d'Endesa és un absolut fracàs que resta condicions als treballadors i treballadores d'Endesa mentre que l'empresa incrementa, any rere any, el seu nivell de beneficis. I no val dir que la normativa laboral ens era adversa, ja que d'altres empreses energètiques van signar convenis després del nostre i les seves plantilles no van patir l'espoli que hem patit a Endesa.

A ningú se l'hi escapa , doncs, que la nostra posició negociadora dins la negociació col·lectiva a futur ha quedat seriosament malmesa. Què més podem cedir si al V Conveni gairebé ho hem perdut tot?

Per tot això és necessari fer un canvi d'estratègia negociadora davant l'empresa. Una estratègia que preservi i faci prevaldre les nostres condicions econòmiques i laborals a futur. No podem a tornar a repetir els errors del passat. Utilitzar i fer-li el joc a l'empresa amb el discurs de la por només ens ha comportat la pèrdua de condicions econòmiques i laborals any rere any.

És necessari doncs un nou enfocament negociador i una nova visió de la negociació col·lectiva. Tenim moltes urgències i alguna necessitat:

• Hem de canviar l'estructura salarial i refer la revisió salarial. La fórmula de revisió de l'IPC ens fa perdre poder adquisitiu. Vincular la nostra revalorització salarial a l'IPC subjacent és garantir-li a l'empresa que els nostres salaris sempre estaran per sota de l'IPC real. És imprescindible situar una nova fórmula de revalorització vinculada a l'IPC real.
• Hem d'eliminar les desigualtats salarials que existeixen a la plantilla. El 0,5% addicional que cobren els companys i companyes de IV i V conveni fa que mai arribin a convergir amb els salaris de la resta de plantilla, ja que els seus salaris son mínim un 14% inferiors. És urgent que aquests companys i companyes recuperin poder adquisitiu per justícia i per reduir les desigualtats que hi ha a la nostra empresa. I no ens enganyem: l'empresa utilitza la divisió salarial per precaritzar a futur les condicions de tota la plantilla.
• Hem de recuperar drets i beneficis socials per tal que siguin finalment universals i puguin gaudir d'ells tota la plantilla. Un exemple clar de pèrdua de drets de forma gratuïta és la tarifa elèctrica. Com deia el Catedràtic d´Economia de l UB Fabià Estapé em relació a les crisis econòmiques “No hemos tocado fondo, seguimos escarbando”. A través de comissions de seguiment on no hi participen totes les seccions sindicals s´acaba de donar un cop mortal a la pèrdua del dret. Estem pagant una penalització per consum que no consta a l´Acord d´AELEC i els nostres KW d´ús com a treballadors està per sota del que marca l´acord. I Això sense comptar que a d´altres energètiques no han perdut ni una coma. Està denunciat amb la voluntat de no cedir més condicions que ens afebleixen en la negociació col·lectiva.
• Hem de refer el sistema de meritocràcia. El 50% de la plantilla mai ha rebut una meritocràcia. Aquesta dada il·lustra perfectament que la meritocràcia ha esdevingut un sistema arbitrari i res transparent de compra i venda de voluntats. En cap cas és un sistema retributiu equitatiu i transparent.
• Hem d'aturar d'arrel l'increment de la pressió que estem patint. Demanem una organització de la nostra feina que no ens porti a l'ansietat i a l'estrès. Això es fa posant el focus a les persones, dotant-les de recursos, procurant que els sistemes funcionin i que no traslladin més feina als equips i també, sens dubte, tenint en compte a la plantilla en la fixació dels objectius i de les seves variables.
• Volem donar el pes que li correspon als comitès de Salut Laboral. Cada vegada ens trobem amb més casos de baixes laborals per estrès i ansietat i aquesta és una eina vàlida per donar un primer pas en la solució d'aquest mal.

En definitiva, es tracta d'entendre que la negociació col·lectiva no és una signatura cada quatre anys. La negociació col·lectiva és un procés de participació (en l'elaboració de les propostes), de negociació (garantint la transparència del procés) i finalment de decisió col·lectiva (signatura avalada per la plantilla). No podem repetir el vergonyós procés a través del qual es va instruir l'arbitratge que va derivar en la signatura del V Conveni. Les tres seccions sindicals ens vam comprometre a consultar el resultat de la negociació a la plantilla. A través de la ruptura de la unitat d'acció sindical i la signatura en solitari de l'arbitratge, se’ns va robar a la plantilla la capacitat de decidir sobre les nostres condicions econòmiques i laborals.

I he deixat pel final el més importat de tot. M'agradaria dir que teniu l'oportunitat de triar i renovar a les delegades i delegats que han estat al vostre costat aquests anys tant difícils. Aquells que han resolt els vostres dubtes i han defensat els vostres drets davant qui ha estat necessari sacrificant temps i esforços, personals i laborals, perquè les condicions de tots i totes siguin les millors possibles. Vull acabar, per tant, mostrant el meu reconeixement i el meu orgull de formar part d'aquest equip. Espero que ho tindreu en compte quan el dimecres vinent dipositeu el vostre vot a l'urna, de 9 a 14 hores a l’auditori d’Av. Vilanova.

Els vostres representats per ordre de candidatura a Endesa Energia som: Ricard Serrano, Roser Medina, Luis Laderas, Sonia Ferra, Hamid Louah, Javier Queiruga, Montse Sanchez, Sergi Paniello i David Beltran.

Ens veiem dimecres a les votacions.

Salutacions.